Autor: VV.AA.

L’ús dels combustibles fòssils (petroli, gas natural i carbó) ha contribuït decisivament al desenvolupament socioeconòmic mundial. El seu abús, però, malmet els avenços aconseguits. L’any 2005, el consum mundial d’energia comercial va ser un 63% més elevat que el de l’any 1980; la previsió per al 2030 és que superi en un 50% el de 2005. Aquest increment està directament relacionat amb el model de desenvolupament dominant, basat en el creixement econòmic, que no ha tingut en compte que el planeta és finit. Un model que, per funcionar, ha fet ús dels combustibles fòssils, però que ara ha entrat en crisi per l’esgotament de les seves reserves i el canvi climàtic. El control de la seva producció s’ha utilitzat com a arma de pressió econòmica i política, fet que ha atorgat a l’energia una nova dimensió dins la seguretat internacional. Malgrat que el futur ha de venir de les energies renovables, ara com ara, aquestes no representen gaire més del 7% del consum energètic mundial. A més, la producció de biocombustibles entra en competència directa amb la producció agrícola i trasllada la crisi a la seguretat alimentària; tampoc l’energia nuclear no sembla una alternativa viable. El debat de fons és saber si som capaços d’elaborar una cultura de l’autocontenció que ens permeti trobar el punt just en el consum energètic.