Autores: Ana Rossetti y Jorge Artajo Edición en catalán Abstract

“Les reals noces reials” va sorgir com a concepte al Novembre de 2003 quan es va anunciar el compromís del Príncep Felipe amb la Letizia Ortiz. Ni la Església catòlica ni la aristocràcia van posar cap impediment per a que el Príncep pogués casar se amb una plebea i a més a més divorciada. Per fi semblava que les ments més retrògrades havien començat a evolucionar en aquest país. Llavors, ¿quines eren les raons per continuar impedint el matrimoni entre persones del mateix sexe? ¿No seria un veritable conte de fades el que els mateixos prínceps es manifestessin a favor del matrimoni de gais i lesbianes i es neguessin a casar se fins que hi hagués una llei que donés a tothom les mateixes facilitats que havien tingut ells?

El que va aportar les energies definitives per que aquest projecte, “Les reals noces reials” agafés una forma concreta va ser la declaració d’intencions que va fer el 22 de Febrer de 2004, el President nord-americà George W. Bush de fer una llei d’aplicació estatal per tal de prohibir les unions (denominades matrimonis o no) de les persones del mateix sexe a tots els Estats Units. A l’estat espanyol, el Jose María Aznar i el Partido Popular, a pesar de no ser tan radicals com el George Bush, no semblaven gaire disposats a permetre la legalització dels matrimonis homosexuals.

Las eleccions del 14 de Març van donar el poder a en Zapatero i al PSOE. La boda reial, que va ésser un veritable “conte de fades”, es va realitzar el 22 de maig de 2004, però a homosexuals i lesbianes encara no els hi era permès arribar a aquest final feliç, i continuaven sense poder menjar se els dolços anissos de la felicitat. “Les reals noces reials” van anar passant d’editor en editor i eren rebutjades per a el seu alt contingut sexual i per no ser políticament correctes (¡?!). No era cap sorpresa que això passes. El paral·lelisme amb la vida era total: Estem massa acostumats a amagar, a no voler reconèixer la realitat i a no anomenar les coses pel seu nom.

Per fi el 30 de Juny de 2005 El Ple del Congres del Diputats a Madrid, va aprovar la reforma del Codi Civil, el que va permetre el matrimoni entre parelles del mateix sexe, i el 2 de Juliol entrava en vigor la llei que ha convertit al Estat Espanyol en el país que més drets reconeix a gais i lesbianes. “Les reals noces reials” ja eren reals de veritat i aquest projecte de conte va anar a dormir a dalt d’un armari. Ja no tenia cap sentit el que es publiqués. El seu objectiu ja estava assolit.

Bé, això semblava, però de sobta diversos moviments prehistòrics provocats, un per una jutge de Dénia el 21 de Juliol de 2005 al negar se a casar a una parella de dones, i un altre pel PP el 30 de Setembre de 2005 al presentar devant el tribunal Constitucional un recurs de inconstitucionalitat contra la llei de matrimonis homosexuals, van fer que aquestes “Noces reals” saltessin de d’alt de l’armari i anessin corrent a buscar el refugi d’un editor, que a la fi varen trobar i que els hi va fer ampliar el seu contingut, per a tractar de aconseguir que ja d’una vegada en un futur, quan més proper millor, no es pugui qüestionar mai més la llibertat d’elecció sexual, o el que és el mateix: deixar que cada persona decideixi de quina manera vol viure la seva pròpia vida.